Tot és una bogeria extravagant !

L'altre dia et vaig veure al tren , estaves seguda amb les cames creuades al costat de la finestra , tot just estaves seguda davant meu , però no em vas veure ja que jo estava a l'altra part del vago . Quan et vaig veure allí seguda el meu món va canviar de cop i com sempre el meu cor es va accelerar , tot havia canviat , tots el meus sentits anaven en direcció a tu , només podia observar-te , observar les teves expressions , les teves mirades , la teva cara , els teus ulls , el teu pel tot , em perdia observant-te ni tant sols sentia com el nen del costat em cridava , ni les parades del tren , res , en cap moment podia de deixar de mirar-te , era com si tu sapiguessis que era allà i intentessis tornar a entrar al meu cor , de cop el meu cap era una pluja somnis , de records com moments a la platja , el tacte de les teves mans , els t'estimo a cau d'orella , tot ens uns instants tot era màgic , no veia res , ni el tren , ni la gent del voltant només et veia a tu ,només veia els braços que un dia em van abraçar i van dir que no em deixarien escapar , només veia els teus llavis que tants t'estimo havien pronunciat , només veia la meva princesa que un dia va marxar , la meva nina ,,,
Vaig pensar de seure al teu costat , però no sabia que et diria , no sabia si em respondries , no sabia si un t'estimo seria una bona benvinguda , però va ser massa tard , en una parada vas desaparèixer , i quan vaig baixar a l'andana ja no hi erets...

t'estimo ....